en 7 Maig 2010
Somie ruidosament, regust dolç i àcid en la meua boca, els teus llavis em criden, puc anar? Potser si, potser no.
M'escurrisc entre les escletxes de la realitat, em desfaig en fum roig àvid de disfrutar, viatge, estic aquí i allà, en tots els llocs, en cap.
Sempre, dins de la música.
Publicat a: Personal
