en 1 d'Abril 2010
I una vegada més al punt de partida.
I ho recorde totes les vegades que perd el temps, ho sé, que podríem estar junts.
Però no sé si vols, no sé si vull jo. O potser no té que vore el voler o no, simplement sóc un covard. Perquè pense, i realment mai he sigut capaç d'encarar aquestes coses. I quan ocorre, quan la oportunitat passa perduda davant dels meus ulls, em sent inútil, em sent incapaç, m'afone.
Però al final sempre ixen les coses bé, sempre acabe eixint. No obstant, sempre estàs tu, ahí de peu, com un mur que no puc superar.
I em falta força per a escalar-te.
Publicat a: Personal