Hi ha cops en la vida en que sols veiem que un mur. Una muntanya escarpada, de frustració, desilusió, desesperança, on sols veiem el fracàs, com si fos una bola de cristall on es veierem a nosaltres mateixos caure, amb els genolls fets pols, i morir sense haver arribat al cim. Es cansem de viure, o de viure seguint el que creiem, i caem, poc a poc, en un pou sense fons.
Però oblidem una cosa molt important, i és el que hi ha darrere la muntanya. Tots els reptes requerixen un esforç, un sacrifici, una estona de treball dur, d'abaixar el llom. Però el premi és quantiós quan açó se supera.
Així doncs, no es quedem en la muntanya. La vida ens exigeix algo més. Traguem saliva, no siguem covards. Apartem-se el cabell de la cara per veure bé i enfilem la costera.
I arribarem al cim, cansats però satisfets.
