Albert
per en 28 Març 2011
1,721 Vistes

Saps què és estar gelós, a que si? Eixa cremor, eixa amargor que t'empapa els ossos... que et calfa la carn... pensar que la persona que no està amb tu ara està o ha estat amb altre.

Sentir que eixos besos que ella li ha donat no vas a rebre-los mai... i no pots llevar-te la imatge del cap. Veus un bes... on siga...i tot et recorda a eixa imatge, intentes fugir, intentes oblidar, però es com entrar un un laberint d'espills, i sols vore la mateixa estampa, un i altre cop. I sents ràbia, una ràbia salvatge, angoixosa, vols buscar-la, insultar-la, dir-li lo mal que estàs, tirar-li en cara el què ha fet...pero sobretot vols besar-la. Voldries haver sigut tu, penses que algo en el mòn està mal, que ha hagut un error de càlcul, que en el lloc de aquell tio que l'ha besada hauries d'haver estat tu. I es com una escala de cargol que baixa cap al infern...donant voltes, donant voltes...cap avall.


...

Necessite un poc d'aire.

Publicat a: Personal
Albert
nanai.
28 Març 2011
Albert
sols dijous i dissabte pel poble xd
28 Març 2011
Marina
doncs tu t'ho perds pfpf
28 Març 2011
Albert
pfpfpfpf
28 Març 2011