Ganes d'escriure, i res més. Un remoure que munta per l'esternó i colpeja en la base del cervell...És l'ànsia viva xD.
Res més que sentiments, som éssers fets d'afectes, de postures, de mirades, d'aspiracions frustrades en majoria, d'aspiracions alcançades en menor mesura, de petons, d'abraços, de copes en un descampat a mitjanit, d'un tros de pizza que sobrava, d'un gol al PES, d'un amistós tret al CoD.
D'un opening que t'agradava, d'una review que et cridà l'atenció, d'un capítol on Ben diu que mai podrà perdonar-se a si mateix i que mai l'acceptaran, i diu Ilana: "Jo si ho faré".
D'un amor que mai arribarà a consumar-se, d'una melodia d'Interpol bategant en les orelles, d'una mirada al cel que et diu que plourà, d'una bona estona observant la lluna brillar.
D'una esperança que dóna forces, d'una nit al xat, d'un imaginari "t'estime", d'un vers de Bécquer, d'una frase de Sapkowski.
D'un pas mal encertat i que vas aconseguir endreçar, d'un sabor inimitable de la salsa en la teua llengua, d'una risa càlida, musical, familiar, en la llunyania...
D'una mà que apunta al cel, buscant volar.
Original meu a http://artifexnohon.blogspot.com/2010/03/hope.html
