Duc moooolt de temps aixina. Tibi. Ni estic depre ni estic que llence foc. Em mantinc en una línia de guix traçada per la rutina i el sol estiuenc. Enyore un bes. Enyore la lluna, la malenconia, enyore estar tombat en el sòl amb els amics, mirant el cel, i pensar que ésta serà la meua gran nit.
Enyore l'amor, enyore eixa sensació agra i dolça que em deixava, abans que sols fòra un altre estúpid que busca una mica d'escalfor en les nits fredes.
Però al mateix temps crec que puc seguir a flote, crec que puc seguir nedant, encara que sols arribe a una platja solitària, perquè sé que arribe on arribe sempre podré trobar una estrela, sempre podré trobar un nord que em mantinga en el camí.
Passe el que passe, seguisc, endavant, vaig a buscar-te.
