En el camí es creuen routers absents, xarxes que no s'agafen, nits de locutori, teclats plens de greix i porqueria entre els quals encara queden trossos d'amor, cames cansades de patejar la ciutat, pintes de cervesa on sols queda mig dit de felicitat daurada, botelles de 1/5 de litre on s'amaga un somriure, cadires agraïdes que reben culs esgotats, converses sobre sexe, hedonisme i experiències inoblidables, besos que s'esperen i que has d'anar a buscar, pel·lícules que et recorden a qui has de besar.
I festa, molta festa.
Publicat a: Personal