Saps què és estar gelós, a que si? Eixa cremor, eixa amargor que t'empapa els ossos... que et calfa la carn... pensar que la persona que no està amb tu ara està o ha estat amb altre.
Sentir que eixos besos que ella li ha donat no vas a rebre-los mai... i no pots llevar-te la imatge del cap. Veus un bes... on siga...i tot et recorda a eixa imatge, intentes fugir, intentes oblidar, però es com entrar un un laberint d'espills, i sols vore la mateixa estampa, un i altre cop. I sents ràbia, una ràbia salvatge, angoixosa, vols buscar-la, insultar-la, dir-li lo mal que estàs, tirar-li en cara el què ha fet...pero sobretot vols besar-la. Voldries haver sigut tu, penses que algo en el mòn està mal, que ha hagut un error de càlcul, que en el lloc de aquell tio que l'ha besada hauries d'haver estat tu. I es com una escala de cargol que baixa cap al infern...donant voltes, donant voltes...cap avall.
...
Necessite un poc d'aire.
No entenc el problema.
A què tens por? Açò ja ha passat abans. Tens por a fer-te mal? A fer-me mal? Por al risc? Has passat per damunt d'eixa por moltes altres vegades, per què sòc jo diferent?
Podria ser fàcil. No vull res seriós. No vull un romanç de pel·lícula, roses, obligacions, petons exagerats sota la llum de la lluna.
Sols vull mirar-te i que tu també em mires i sigues conscient de qui ets, de qui sóc jo. De poder besar-te. De poder fer tot allò que vulguera fer cada cop que et veig i una escalfor em recorre l'esquena. De riure innocentment, de compartir una cervesa, un café, una conversa intrascendent, unes poques hores de temps. Sense pressions. Petites coses.
No vull ser tot, sols algo. Una mica més seria suficient. Tu diràs.
Preguntes sense resposta, proposicions que es deixen caure i es queden en potser, indirectes? directes? a què he d'atendre'm? a tot? a res?
Una resposta. Sols necessite una. Sols llançar lluny el dubte.
Tu vols, jo vull, per què no? Hi ha algo que importe més?
Dimarts ho sabré.
Ací seguim, intentant obtindre la millor mà possible...
per a guanyar l'aposta.
Després de tanta tristesa...tanta soledat, tant de drama, algunes vegades exagerat, altres justificat, m'alce...agafe la escala. Isc del pou.
Puc vore el meu voltant. No estic cec. M'adone de que puc vore. M'adone de que ací dalt s'està bé, el sol i el vent em sostenen els cabells enlaire i m'acarícien la barba com una simfonia suau.
Tot està bé. Aleshores et veig. Tú també has sortit.
Puc vore la cicatriu. Sé que segueix ahí, sé que hi ha nits en què has de tornar al pou perquè el vent toca la cicatriu i desperta la vella ferida que hi ha a dintre. Sé que no estaràs sempre ací dalt.
I en eixe moment em mires, i em somrius des de la llunyania. I no puc evitar somriure, no puc evitar acceptar quan em proposes passejar per aquest món de sol. I pense amb amargor que probablement això es tot el que puc aconseguir de tu...un somriure...una mirada...
Però d'una forma o altra, no s'està tan mal. Supose que puc suportar-ho. Supose que arribarà el moment en què sortirà altra persona, l'agafaré de la mà i li mostraré aquest món de sol. I aleshores t'oblidaré por complet.
Però fins aleshores, seguiré ací, al teu costat.
Simplement...mirant al sol.
Els dos movem fitxa.
Plou.
Sabem que no pot ser, perquè un dels dos és dèbil.
Mous.
Saps que em vols però no pots evitar ser dèbil.
Em toca moure.
No ets dèbil, sols que encara no ho saps.
Mous. Insistixes. Plores. Escrius. Ni tan sols pots mirar-me.
Dubte. Per què? Perquè em recordes a mi mateixa. Tot l'odi, tota la ràbia. Tota la por.
I ho senc per tu, perquè sé que podria sortir bé. Però no és el moment.
La meua fitxa es mou. I sé qui guanya.
Escac i mat.
Mai ho hauria imaginat...tanta bellesa, tant de sentiment, un llaç tan fort, una necessitat tan gran...
descobrint el món baix la pluja, aferrat a una caixa de xocolata.
I wanna know your feelings
I wanna know your shame
I wanna know your secrets
I wanna know your name
I'm gonna change your life
I'm gonna turn you around
I can lift you up
You could hold me down
I així com va començar va acabar, tant repentinament al final com al inici...tantes paraules buides, tant de silenci, tantes llàgrimes sosteses en el aire, tant de soroll de cotxes acallant els pensaments.
I no hi havia remei, res de bo podia sortir d'ahí... només això...
I del patiment eixim reforçats i amb ànims, oblidant i respirant de nou, lliure encara que amb les ferides encara obertes.
Oblidant les nits de dijous, i esperant nous matins de diumenges.
Silenci amarg, suspirs trencats per el rumor del vent entre les fulles dels arbres, pel fred del matí, per el soroll dels cotxes, per les fantasies mai complides, per la acció dels videojocs... Remor de música en les orelles, mentre em pregunte on eres, si t'he trobat o encara estàs per descobrir...
Prosa agra i dolça entre apunt i apunt.
En el camí es creuen routers absents, xarxes que no s'agafen, nits de locutori, teclats plens de greix i porqueria entre els quals encara queden trossos d'amor, cames cansades de patejar la ciutat, pintes de cervesa on sols queda mig dit de felicitat daurada, botelles de 1/5 de litre on s'amaga un somriure, cadires agraïdes que reben culs esgotats, converses sobre sexe, hedonisme i experiències inoblidables, besos que s'esperen i que has d'anar a buscar, pel·lícules que et recorden a qui has de besar.
I festa, molta festa.
Alcohol en la boca. No és la primera ni la última vegada que el líquid rellisca, fresc, embriagador, gola cap avall. Cremant camps de indiferència al seu pas.
Canviant les tornes. Fent-me pensar en tu. Et faig una perduda. Me la tornes. Somriure. I desitjaria tindre't aquí, i poder dir-te el que vull, poder abraçar-te i que la nit no acabara...
I balle...em perd en la música, en el house, en el electro, en el pop barat, sense pretensions però amb tot el sentiment que puc posar-hi... Com si la nit no tinguera fi.
Però així i tot vull que acabe, per a tornar-te a vore.
Unes setmanetes ací fan canviar a la gent. Després de la grata presència flogcatera de la primera setmana, digam que m'he acabat d'acostumar al ritme matinar/classe/quintos/casa/internet/quintos/Internet/dormir.
Açó es la rehostia, però aixó si, quan toque vaig a posar-me les piles :3
Damunt he conegut a algú...ja us contaré... :333
Cançó motivator per a anar a pata a la Uni. Arribes xutadíssim de moral, sempre amb Franz Ferdinand. ;)
Doncs res, després d'un agost de preparatius, el dimarts me'n vaig a València ja a començar la nova etapa.
Jo amb estes coses m'emocione, comence a fer plans, ostia, podriem posar la tele aci, en el cuarto penjaré estos posters, posaré un cartell en la porta "Don't disturb, i'm doing seriouz things", els dijous de festa, a vore si hi ha sort amb alguna de les noies de la facu, serà perquè no hi han xD... i si no tenim prou amb els 12 mb robats contractem Jazztel 20mb 10 eurets per cap, econòmic a tope, per a jugar al LoL sense lag ni tonteries d'eixes...També estudiar i tal, però amb dur una mitjana aceptable ja anem bé no? i tal...
Doncs res, shurmanos, espere vore-vos per València de tant en tant. I se n'anem de birres.